BOLA DE DRAC INVOLUCIÓ

Com cada divendres, vaig convidar a casa les meves amigues de l'IMSERSO. Crispetes sense sal i Coca-Cola Zero i sense cafeïna - la salut, ja se sap - i vinga, a gaudir del cine tu! Com en les nostres èpoques de joventut, allà al poble, quan ens empaitaven tots els mossos.

La "pinícula" triada va ser Dragonball Evolution, veient-la en primícia gràcies a això d'internet, una meravella d'invent. Vaig triar aquesta pel·lícula perquè en teoria era "l'adaptació de la coneguda sèrie de TV" - en paraules de la sinopsis oficial. Bola de Drac, una sèrie per a mi magistral, la veia cada migdia al Canal 33 quan venien a dinar els meus néts. Una sèrie que ho tenia tot: aventura, violència, humor, picantor (en la meva època hi haurien posat algun "rombo"), intriga, dinamisme, dosis de surrealisme... en fi, jo no hi sento gaire, no entenia algunes coses, però si una cosa és certa és que Bola de Drac, filla d'Akira Toriyama - creador de perles com el Dr. Slump o Sand Land - és una prestigiosa sèrie d'anime reconeguda a nivell mundial, amb milions i milions de fans repartits per tot el planeta i que ha marcat l'adolescència televisiva de moltes generacions.

Però va ser veure la pel·lícula i... quin "bajón", que diu el jovent. Dragonball Evolution: el film de Goku (Justin Chatwin) en persones, diria jo, que no té res a veure amb la mítica Bola de Drac. Si no fos pels noms dels personatges, que sí que es respecten, la resta s'assembla més a Street Fighter, Power Rangers o una americanada tirant a penosa - per expressar-me suaument - que no pas a les peripècies de Goku i els seus amics. Per no saber, ni tansols han sabut reproduir amb fidelitat el radar de la Bulma (Emmy Rossum), aquell que localitza les boles de drac! A la meva amiga Margarita, la de Benissanet, quasi li agafa un cobriment de cor i hem de córrer. No exagero. Estic decebuda i compungida per haver convidat totes les padrines a veure tal "tostón" a la meva nova pantalla LCD de 52 polzades. Encara em disculpo ara.

I és que a Dragonball Evolution se'ns presenta un Goku amb divuit anyets que va a l'institut talment com qualsevol mortal. És un "pringat", els populars li fan bullying (això que en diuen ara, abans es deia fer la pell), li trenquen la bicicleta (els altres porten cotxe, clar), és un badoc a classe i està colat per la guapa de l'institut, mossa, d'altra banda, del guapo i fort de la high school (digui's també quarterback amb la jaqueta de l'"insti" que s'ho fa amb la més fresca de les animadores). A algú li sona? American Pie, Supersalidos, High School Musical... Dragonball Evolution ens deleita amb les típiques escenes d'institut nord-americà, més típiques que la meva escudella.

A banda d'aquesta incursió en el món educatiu nord-americà, amb adolescents de 25 anys, consignes que no s'obren ("¿te ayudo?") i el típic "este viernes doy una fiesta en mi casa...", "allí estaré", es reconeixen - per la nomenclatura, com he comentat - alguns dels personatges de Bola de Drac: l'avi Gohan, el mestre Roshi, la Bulma, la Chi-Chi (¿? jo ja no estic per aquests pensaments), en Yamcha i el pervers i malèvol Piccolo, que vol destruir la Terra. Ah! I les boletes de drac que invoquen el drac 3D (si el veiés Sant Jordi...), només faltaria que se les deixessin!

Amb tot això ja tenim el bé i el mal, el punt d'humor de vell verd que posa Roshi (Yun-Fat Chow), la història d'amor entre Goku i Chi-Chi (Jamie Chung, una noia molt trempada, per cert) i l'aventura per terres inversemblants. Tot és confós i passa ràpid (el ritme intern, externament la pel·lícula es fa pesada), i és que els nostres amics troben les boles de drac en menys que canta un gall, passant d'un món de lava a una ciutat futurista, d'un desert rocós a un temple budista. A mi em girava el cap, no sabia on era... Els Kame Hame Has fan riure comparats amb els de la sèrie d'animació, no em rostirien ni el tall rodó, i el guió... jo estic sorda, ja ho he dit, però que així sia en films com aquest.

La trama és totalment previsible, tòpica i típica (més típica que la meva fideuà dels diumenges), totalment lineal, sense cap mena d'intriga: els bons triomfaran i l'amor i l'amistat ens transportaran a pel·lícula de dissabte a la tarda, és a dir, pel·lícula que entreté vint minuts i fa dormir l'hora següent. Dragonball Evolution, però, va més enllà: fa apagar la pantalla, posar-te el pijama, prendre't una aspirina i anar-te'n cap al llit.

Tot plegat pot resumir-se en un avorriment de milions de cèntims que apunta a trilogia, saga o ves a saber què. Jo, personalment, amb una dosi ja n'he tingut prou. Ai quan ho vegin els meus néts, que són mig otakus o com es digui... se'n faran creus! Yankis de la Century Fox, què heu fet amb Bola de Drac? No tinc més paraules per descriure-ho. Ja he parlat prou. Em trobo cansada, dèbil. Millor que em posi la bata i m'assegui a la butaca a mirar la telesèrie. Quina pena, quina llàstima. Bola de Drac Involució, això és el que han fet. Enrere com els crancs. Acabar amb elprestigi d'un gran anime i ferir les sensibilitats de milions de persones.

Mareta meva, això abans no passava.