"Compraré 2 bitllets d'avió Low Lost "! 

(Tranquils fills meus aquest comentari sobre la sèrie NO conté cap mena d'"spoiler")

Si per alguna cosa ha valgut la pena l'operació de cadera (gràcies a totes les que us heu preocupat per la meva salud, a les altres que us bombin!) ha estat per dues coses: primera perquè ara ja em puc tallar les ungles del peu tota sola, i la segona perquè aquests dies estirada al llit m'he pogut "empassar" tranquil·lament tots els capítols emessos a Estats Units de l'última temporada de Lost (Perdidos).  Reconec que lo seu hagués estat anar al cinema amb les meves estimades amigues, però el doctor  Ramiro em va dir que fes repós per una bona temporada... i al final resulta que la temporada està sent d'allò més interessant.

La veritat és que una sèrie no em fascinava tant des de "Bonanza". Tot va començar un bon dia el meu nét em va parlar de la d'aquesta sèrie de "Perdidos", penseu que fins al moment l'única referència a la televisió que jo tenia sobre "pèrdues" eren els anuncis de Concha Velasco. Després vaig veure que la cosa no anava per aquí. 

No penseu que en parlo maravelles perquè sí, tinc molts motius i la majoria d'ells compartits amb diversa gent. Si ens plantejem, per exemple, per què va suposar tota una revolució per al món del cinema que l'any 1941 s'estrenés "Citizen Kane" (Ciudadano Kane) fou per la pionera i renovada manera de narrarar i de "reinventar" el llenguatge cinematogràfic. Bé, aquesta sèrie també juga des del principi amb torejar a l'espectador duent-lo endavant i endarrere com si fos un ninot de fang que es deixa fer el que es vol. Si a això, li sumem una perfecta ordenació (no pas aleatòria) dels fets, fa que Lost que es desmarqui de les coses que s'havien fet fins ara. Recordo, quan era més jove, que duran una època hi havia com una mena de sequera d'originalitat en les sèries i només triomfaven les que jo anomeno "telesèries de sobretaula" o les dirigides als adolescens, on tot l'èxit requeia en les cares boniques que hi desfilaven. Sembla que aquesta década, que estem cada cop més apunt de finalitzar, ha fet que cada vegada més es consumeixi aquest tipus de gènere per deixar-nos emportar perquè algú ens expliqui una història. Evidentment, aquesta responsabilitat no recau tant sols a una sèrie, sinó a un bon grapat de bons treballs que ens arriben la majoria de vegades més enllà del "charco" -entranyables yankis...tan bons per unes coses i tan rucs per a unes altres!-.

Crec, que un de les claus de l'èxit és la gran qualitat de tots els seus actors, passant tant pels personatges principals com aquells que tant sols han aparegut uns segons. Estic molt contenta amb el càsting que ha fet aquesta gent. Si el personatge del Jack Shepard l'hagués fet una cara coneguda com Tom Cruise ningú es creuria totes aquelles coses que passen a l'illa, i mira que en passen eh! Aquests guionistes deuen tenir un talent innat digne d'aquells que el saben aprovitar. Saben situar els personatges i l'acció com un gran jugador de pòquer sap administrar les seves cartes. Tot i que per les coses que escriuen semblen ser gent massa retorçada segur que els guionistes són bona gent.

He estat pensant amb algunes de les pegues que pot tenir, i tant sols se'm acut que lo més dolent de tot és que algún dia la sèrie s'acabarà. I espero que aquell dia poguem obtenir respostes coherents (i no les tonteries que fan creadors d'altres sèries com "Los Serrano"). La veritat és que en aquest sentit de moment sóc molt escèptica, no crec que els creadors de Lost ens deixin creuar el llindar de totes les portes misterioses que  amb molta puteria ens han mig obert. És quasi bé impossible ja que episodi a episodi aquestes portes entreobertes cada cop són més.

Decidit. Després d'aquests dies de repós al llit  trucaré al meu centre mèdic perquè em canviïn de metge, preguntaré si el Doctor Shepard visita pels matins. Si és que sí, llavors renovaré la meva vella col·lecció de calces de cotó, i si no, comparé dos bitllets d'avió "Low Lost" (espero que no sigui amb Oceanic) i li faré una visiteta allà  on sigui perquè em respongui a tots els meus dubtes, ara... que veient com li van les coses, crec que deu estar més confós que jo.