16 de novembre de 1938, més de 130.000 baixes, 40.000 morts i milers d'exiliats. Aquestes dades formen part de la funesta calculadora que va deixar la Guerra Civil espanyola i especialment de la seva batalla més sagnant: la Batalla de l'Ebre. 70 anys després un seguit d'actes commemoren aquest moment històric en l'afany de seguir lluitant contra l'amnèsia instal·lada en supervivents i hereus, obtenint així com a objectiu no tornar a caure en tan desastrosa fita.
La Batalla de l'Ebre, és una porció de temps que sembla no haver passat. Especialment en les Terres de l'Ebre i la Terra Alta, allà es van dur a terme episodis extremadament bèl·lics i extremadament fraternals. El documental elaborat per Pons, n'és un clar exemple de les tensions que encara queden en petits pobles ençà de la traumàtica separació ideològica del 1936. La trama explica els aconteixements més destacats d'aquell acte i especialment la divisió social que va aportar aquesta guerra. Gent de dretes i esquerres que abans i després de la guerra van ser capaços d'odiar-se fins al punt d'autodestruir-se. Per fortuna el temps acaba arrossegant aquests sentiments sota terra i trinxeres fins al punt de convertir en muda a la història.
Pons, sap treure molt bé profit de tots els recursos que tenia a mà. És capaç d'aconseguir construir una enciclopèdia de testimonis amb fortíssims i diferents punts de vista sobre els mateixos aconteixmentes. La historia reflexa les pesquises que uns i d'altres van haver de passar durant i després de la guerra però sobretot els il·limitats silencis que encara dominen poble rere poble en forma d'ombra del passat. El director és capaç d'explicar, reunir i fins a cert punt reconciliar a molts dels protagonistes vius d'aquell fatal temps. Màrius, assoleix el repte de trencar una muntanya de silencis i fer parlar a persones que portaven massa temps guardant rancors dins de si mateixos.
D'altra banda, potser, l'enfoc heroic d'una terra influència massa al director. Les arrels acaben, molts cops, fent oblidar a la resta de protagonistes i indrets que de ben segur van tenir molta importància. La visió patriòtica-local és el punt flac d'aquesta obra que molts cops acaba abusant de la singularitat de dos o tres personatges. També, l'abús de flashbacks amb càmera objectiva converteixen el que podria ser un documental institucional, seriós i respectuós amb la temàtica en una parodia de Salvar al Soldado Ryan.
Tot això no implica que el documental sigui una exquisida feina de recerca i una pilar base en la conservació de la memòria històrica en les Terres de l'Ebre. Insisteixo, en les Terres de l'Ebre.
(RAMONA CANTIZANO)
No hay comentarios:
Publicar un comentario